divendres, 14 d’octubre del 2011

L'inici (i una mica de divulgació)

D'aquí a una setmana me n'aniré cap a Madràs/Chennai per començar un curs de llengua tàmil a l'Institute of Asian Studies. Sobre què m'hi trobaré, qui m'hi trobaré, com m'ensenyaran i què aprendré n'aniré informant aquí.
El tàmil és una llengua de la família dravídica parlada per uns 65 milions de persones majoritàriament al sud de l'Índia (sobretot a l'estat de Tamil Nadu) i al nord de Sri Lanka, però també a Malàisia, Singapur i a altres llocs on l'anomenada "diàspora tàmil" s'ha anat estenent per diversos motius i en diferents moments. Aquests llocs inclouen l'illa de Maurici, l'illa de la Reunió i les illes Fiji i, més recentment, alguns països del golf Pèrsic, Amèrica del Nord i Europa occidental.

En total hi ha 85 llengües dravídiques (la gran majoria parlades i/o originiàries de l'actual territori de l'Índia), però molt poques tenen forma escrita i literatura, i només quatre són parlades extensament: el tàmil, el malaialam, el kannada i el telugu; que són les llengües oficials, respectivament, dels estats de Tamil Nadu, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh.

Actualment hi ha zones compactes de difusió de les llengües dravídiques només al sud de l'Índia (als quatre estats abans esmentats), però en realitat es troben escampades per tot el país. La llengua kurukh té també parlants al Nepal, i la llengua dravídica més occidental, el brahui, és parlada al Pakistan, l'Afganistan, l'Iran i el Turkmenistan. Antigament es creia que el brahui era el vestigi d'una època en què les llengües dravídiques dominaven gran part del subcontinent indi, però avui en dia se sap que l'actual emplaçament d'aquest idioma es deu a una emigració tardana de pobles dravídics cap al nord-oest, sense que això anul·li la possibilitat que  antigament les llengües dravídiques haguessin estat molt més esteses.

De fet, se sap que les llengües dravídiques havien ocupat una zona molt més extensa que l'actual fins a l'arribada dels pobles indoaris a la península Indostànica. Actualment a la meitat nord de la península s'hi parlen majoritàriament llengües indoàries, un grup que forma part de la família de les llengües indoeuropees, igual que les llengües romàniques, les eslaves, les germàniques... 
Mapa de la distribució de les llengües dravídiques
http://www.ling.fju.edu.tw/typology/Dravidian.htm
Famílies lingüístiques del Subcontinent
 http://www.cs.ucdavis.edu/~vemuri/classes/freshman/CourseOutline.htm)

1 comentari:

  1. i per a què llegia la Wikipedia si ho expliques tot aquí?..

    ResponElimina