வணக்கம், என் பெயர் பெறான்!
L'escriptura tàmil és, pròpiament dit, un abugida, és a dir, un sistema d'escriptura sil·làbic. De fet, tots els sistemes d'escriptura propis del subcontinent indi són abugides. I ara em direu, repel·lents: "ah, doncs l'urdú s'escriu en un abjad!" I jo us respondré: "sí, però jo he dit 'tots els sistemes propis del Subcontinent', i l'urdú s'escriu amb caràcters araboperses". I ja us he fotut.
En els abugides les consonants, si no s'indica el contrari, duen inherent una vocal (en els sil·labaris del Subcontinent, normalment una a breu, excepte en el bengalí, que és una o breu). L'absència de vocal es pot indicar de diferents maneres. En tàmil, per exemple, les consonants que no van seguides d'una vocal tenen un puntet a sobre. En hindi, per posar un altre exemple, porten una cueta adherida, o de vegades no es marquen. D'aquesta marca d'absència de vocal se'n diu virama.
Un dibuixet val més que mil mots:
Això en tàmil és una "p": ப் (fixeu-vos que té un punt a sobre)
Si no l'hi té, i escrivim ப, aleshores obtenim la síl·laba "pa".
En els abugides, les vocals altres que la a breu s'indiquen en símbols que es representen gràficament a sobre, a sota, al davant, al darrere, o al davant i al darrere de la consonant després de la qual es pronuncien.
Per exemple: ா és la a llarga (el cercle marca la posició de la consonant) i, per tant, பா es llegeix "paa": el tàmil es llegeix d'esquerra a dreta!
ெ és la e breu, i பெ es llegeix "pe". ோ és la o llarga, i això போ és "poo".
Vet aquí totes les combinacions possibles amb la lletra ப்:
ப பா பி பீ பு பூ பெ பே பை போ பௌ
pa paa pi pii pu puu pe pee pai poo pau
(Falta po, que no trobo la o breu)
Vet aquí totes les combinacions possibles amb la lletra ப்:
ப பா பி பீ பு பூ பெ பே பை போ பௌ
pa paa pi pii pu puu pe pee pai poo pau
(Falta po, que no trobo la o breu)
Ah, i les vocals en posició inicial s'escriuen d'una altra manera: அ a, ஆ aa, எ e, ஏ ee, இ i, ஈ ii, o, ஓ oo, உ u, ஊ uu (em sap greu, no hi ha manera de trobar la o breu).
Per acabar només diré que en tàmil, com en altres sistemes d'escriptura del sud del Subcontinent, la i llarga s'escriu afegint unes modificacions a la lletra r. Jo ho atribueixo a la calor...
Ah, i la frase en tàmil del principi diu "Hola, em dic Ferran!". Sí, força magre, ja ho sé, però què us esperàveu, una traducció de Joaquim Ruyra..?
| Cartell amb el nom d'un baixador de tren
a Colombo (Sri Lanka), en singalès, tàmil (al mig) i anglès
|
[comentari poc erudit:] El tàmil sempre m'ha semblat un dels alfabets (o sil·labaris, pel que es veu) més bonics!!!
ResponEliminaPregunta: por lo que veo de momento hay básicamente 5 vocales (más diptongos) que se desdoblan en 10 por su duración. Además del cambio en la duración ¿hay cambio en el timbre? Y más, ¿se parecen a nuestras cinco vocales? (soy petarda, ¿eh?)
ResponEliminaLas vocales son practicamente iguales que en castellano. Si acaso la u breve en posicion final se relaja hasta pronunciarse como una "o" o una "y" rusa atona. Los diptongos, en realidad, aparecen en muy pocas palabras. El timbre, te refieres a lo que en catalan llmamos "abiertas/cerradas"? Pues no, eso no es relevante, en tamil. Lo que si existe en tamil hablado moderno son las vocales nasales: la vocal de una silaba final terminada en nasal se nasaliza, y la consonante desaparece.
ResponElimina