dimarts, 18 d’octubre del 2011

L'escriptura tàmil

வணக்கம், என் பெயர் பெறான்!

L'escriptura tàmil és, pròpiament dit, un abugida, és a dir, un sistema d'escriptura sil·làbic. De fet, tots els sistemes d'escriptura propis del subcontinent indi són abugides. I ara em direu, repel·lents: "ah, doncs l'urdú s'escriu en un abjad!" I jo us respondré: "sí, però jo he dit 'tots els sistemes propis del Subcontinent', i l'urdú s'escriu amb caràcters araboperses". I ja us he fotut.

En els abugides les consonants, si no s'indica el contrari, duen inherent una vocal (en els sil·labaris del Subcontinent, normalment una a breu, excepte en el bengalí, que és una o breu). L'absència de vocal es pot indicar de diferents maneres. En tàmil, per exemple, les consonants que no van seguides d'una vocal tenen un puntet a sobre. En hindi, per posar un altre exemple, porten una cueta adherida, o de vegades no es marquen. D'aquesta marca d'absència de vocal se'n diu virama.

Un dibuixet val més que mil mots:

Això en tàmil és una "p": ப் (fixeu-vos que té un punt a sobre)

Si no l'hi té, i escrivim , aleshores obtenim la síl·laba "pa".

En els abugides, les vocals altres que la a breu s'indiquen en símbols que es representen gràficament a sobre, a sota, al davant, al darrere, o al davant i al darrere de la consonant després de la qual es pronuncien.

Per exemple: és la a llarga (el cercle marca la posició de la consonant) i, per tant, பா es llegeix "paa": el tàmil es llegeix d'esquerra a dreta!

és la e breu, i பெ es llegeix "pe".  és la o llarga, i això போ és "poo".

Vet aquí totes les combinacions possibles amb la lletra ப்:

ப      பா      பி      பீ       பு       பூ      பெ      பே      பை      போ      பௌ
pa    paa      pi      pii      pu     puu      pe      pee       pai        poo        pau

(Falta po, que no trobo la o breu)

Ah, i les vocals en posició inicial s'escriuen d'una altra manera: a,  aa,  e,  ee,  i,  ii,  o,  oo,  u,  uu (em sap greu, no hi ha manera de trobar la o breu).

Per acabar només diré que en tàmil, com en altres sistemes d'escriptura del sud del Subcontinent, la i llarga s'escriu afegint unes modificacions a la lletra r. Jo ho atribueixo a la calor...

Ah, i la frase en tàmil del principi diu "Hola, em dic Ferran!". Sí, força magre, ja ho sé, però què us esperàveu, una traducció de Joaquim Ruyra..?


Cartell amb el nom d'un baixador de tren
 a Colombo (Sri Lanka), en singalès, tàmil (al mig) i anglès

3 comentaris:

  1. [comentari poc erudit:] El tàmil sempre m'ha semblat un dels alfabets (o sil·labaris, pel que es veu) més bonics!!!

    ResponElimina
  2. Pregunta: por lo que veo de momento hay básicamente 5 vocales (más diptongos) que se desdoblan en 10 por su duración. Además del cambio en la duración ¿hay cambio en el timbre? Y más, ¿se parecen a nuestras cinco vocales? (soy petarda, ¿eh?)

    ResponElimina
  3. Las vocales son practicamente iguales que en castellano. Si acaso la u breve en posicion final se relaja hasta pronunciarse como una "o" o una "y" rusa atona. Los diptongos, en realidad, aparecen en muy pocas palabras. El timbre, te refieres a lo que en catalan llmamos "abiertas/cerradas"? Pues no, eso no es relevante, en tamil. Lo que si existe en tamil hablado moderno son las vocales nasales: la vocal de una silaba final terminada en nasal se nasaliza, y la consonante desaparece.

    ResponElimina